Cantàbria

La cova del Soplao es troba a 83 km de Santander, a 60 km de Torrelavega ia només 21 km de Sant Vicent de la Barquera. Aquesta cova va ser descoberta per miners de la zona el 1908 però la van mantenir en secret per poder extreure zinc ploms fins al 1976, en què es va tancar per no ser rendible. Tot i això, els miners van respectar aquesta cavitat en gran mesura, motiu pel qual segueix sent una cavitat plena d'estalactites, estalagmites, colades, columnes i excèntriques blanques. Aquestes últimes són les que converteixen aquesta cova en una cavitat única de gran valor geològic. A més, l'activitat minera ha deixat també la seva empremta permetent accedir a aquesta cova a través d'un tren ja que, a causa dels treballs dels miners els que ja van construir una via, s'ha pogut utilitzar aquest mitjà. A la teva visita podràs veure també la zona on van destinar la runa o on recollien l'aigua.

El Parc Natural de Cabárceno és un espai naturalitzat on conviuen gairebé 120 d'espècies animals en semillibertat. És un complex de 750 hectàrees on la vida animal es desenvolupa de la manera més natural possible. Lluny de ser un zoològic, llevat de l'alimentació que se'ls proporciona, la resta de les activitats vitals la marca cada animal a través del seu instint i amb llibertat. De fet, és possible veure baralles entre mascles en època de zel, aparellaments i com no, fins i tot nous membres que han nascut al parc. Les finalitats del Parc Natural de Cabárceno són educatives, culturals, científiques i recreatives que, juntament amb el respecte pel regne animal, han convertit aquest lloc en un dels més visitats del nord d'Espanya. A través dels diferents miradors que es recorren amb cotxe o amb bicicleta, el visitant pot observar com viuen els animals de 5 continents diferents: elefants africans, girafes, goril·les, bisons, óssos, hipopòtams pigmeus, rinoceronts, lleons, hienes... i molts animals més que també es poden veure des del cel pujant a la telecabina. La visita a aquest parc natural és ideal per a famílies i disposa de zones d'esbarjo, berenars, cafeteries i restaurants on passar el dia. Horari de visita: obert tot l'any excepte 24, 25 i 31 de desembre i 1 de gener.Del 1 de març al 1 de novembre: 9:30h – 18h.Del 2 de novembre al 28 de febrer. De dilluns a divendres: 9:30h-17h / dissabtes, diumenges, festius i ponts: 9:30h-18h.Setmana Santa (del Dijous Sant al Diumenge de Resurrecció): 9h-18h>*L'horari és d'entrada ja que, encara que les taquilles tanquen a les 18h, es pot romandre al Parc fins a l'ocàs solar encara que a partir de les 18:15h alguns dels animals comencen a ser guardats a les seves quadres per ser alimentats i observats, tal com exigeixen els organismes internacionals.*Els horaris de telecabina tanquen abans. Consulteu en arribar al Parc de la Natura de Cabárceno.

El Museu d'Altamira compta amb exposicions d'eines del Paleolític i utensilis de pintura rupestre i amb el punt fort: la Neocueva, una rèplica exacta de la cova original d'Altamira, Patrimoni Mundial que, a causa del seu deteriorament i per garantir-ne el preservació, es va veure obligada a tancar les visites. De la mateixa manera, aquest museu és de visita obligada i una meravella. En ell es representa Altamira tal com era fa 36.000 i 13.000 anys, moments en què la van habitar diferents grups de persones. Aquests grups eren caçadors i recol·lectors i la seva activitat quotidiana girava al voltant de diverses fogueres a prop de l'entrada. A l'interior de la cova l'espai servia per expressar idees i creences acompanyades de figures i signes. Gravat, dibuix i pintura s'usaven aïlladament o conjuntament. Entre els colors d'aquest art rupestre es feien servir el carbó vegetal de les fogueres i els tons vermells i marrons del mineral ocre. El sostre de la cova és una autèntica obra d'art figuratiu on hi ha representats amb total claredat les famoses imatges que han fet la volta al món: el bisó recostat, el cap de bisó, la cérvola el bisó, el signe, la cabra salvatge, la mà i el cavall rampant. Algunes d'aquestes pintures es conserven després de 36000 anys, cosa que va ser possible gràcies a les condicions naturals de la cova i que no es va descobrir fins al 1868, pel vilatan Modesto Cubillas. Tot i que definitivament, la gran troballa de les pintures rupestres no seria descoberta fins al 1879 per la filla del científic i historiador, Sautuola.La rellevància de les coves d'Altamira recau, no només en la seva conservació i bellesa, sinó que també va ser el primer lloc al món on es va identificar l'existència de l'Art Rupestre del Paleolític. A més, aquest art no és un art aïllat sinó que forma part de tot un conjunt cultural de 17 coves distribuïdes a Astúries, Cantàbria i el País Basc.Horari de visitesDe maig a octubre: de dimarts a dissabte de 9:30 a 20h. Diumenges i festius de 9:30h a 15h.De novembre a abril: de dimarts a dissabte de 9:30h a 18h. Diumenges i festius de 9:30h a 15h.Festius oberts: 14 i 15 d'abril; 28 de juliol, 15 i 16 de setembre; 12 d'octubre; 1 de novembre; 6 i 8 de desembre.Dies de tancament: tots els dilluns de l'any; 1 i 6 de gener; 1 de maig; 28 de juny; 24, 25 i 31 de desembre.*Accessibilitat física. No hi ha barreres arquitectòniques, disposa de places d'aparcament reservades, lavabos adaptats i rampes i ascensors.

La Col·legiata de Santa Juliana s'aixeca a Santillana del Mar al segle XII, sobre un antic monestir del segle IX. Va ser declarada Bé d'Interés Cultural el 1889 i està considerada la primera i més important obra arquitectònica del romànic a Cantàbria. Al seu interior hi ha la sepultura de la santa que li va donar el nom, que va ser assassinada cruelment per la seva fe cristiana. Destaca pel seu bonic claustre de columnes i la creu de plata que recull la relíquia del Lignum Crucis, un tros de la creu de Crist que li va donar l'abat del Monestir de Sant Toribio al segle XV perquè els pelegrins no haguessin de desplaçar-se fins a Santo Toribio pel Camí Lebaniego.

El Centre Botín és un centre dart de la Fundació Botín. Crida l´atenció l´edifici en si, dissenyat per l´arquitecte Renzo Piano i que simula un llibre obert. Amb un estil avantguardista i una ubicació privilegiada al passeig marítim de Santander, el Centre Botín acull al seu interior exposicions temporals i una col·lecció d'art permanent entre les quals podem trobar vuit obres cedides per Jaume Botín: Femme espagnole, d'Henri Matisse; Self Portrait wit injuerd eye, de Francis Bacon; Arlequí, de Juan Gris; Al bany. València, de Joaquín Sorolla; Dona de vermell, de Daniel Vázquez Díaz; Figura de mig cos, d'Isidre Nonell; El constructor de caretes, de José Gutiérrez Solana i Retrat de la meva mare, de Pancho Cossío.Pujant per les escales exteriors d'accés lliure, gaudiràs d´unes vistes panoràmiques al mar Cantàbric i al litoral de Santander.

Les estàtues de Els Raqueros es troben al Puertochico, a Santander. Estan elaborades en bronze per l'escultor santanderí, José Cobo Calderón, que va decidir crear aquesta obra el 1999 en honor als raquers de Santander. La paraula raquer ve del llenguatge col·loquial i feia referència als nens pobres i marginals que, a finals del segle XIX i XX, vagabundejaven per Puerto Chico a l'espera que un tripulant avorrit o un turista, llancés una moneda a l'aigua per poder sortir a la cerca bussejant. Per això les poses dels nens saltant a l'aigua.

La Plaça de l'Ajuntament de Santander s'ubica al centre de la ciutat al costat de l'emblemàtic ajuntament que va ser construït el 1907. Actualment aquesta plaça és un punt de trobada per als santanderins i lloc on se celebren esdeveniments, festes i multitud d'esdeveniments .

Els Jardins de Pereda són un parc públic ubicat a la badia de Santander, davant de les platges de Puntal i Somo i al mateix centre de la ciutat. Aquest bonic passeig compta amb casa amb façanes de carreuat amb balcons i miradors i el Centre Botín, museu d'art de la Fundació Botín. Destaca també l'escultura de Loreno Coullaut Valera, els seus 200 arbres i el monument a José María de Pereda, que dóna nom als jardins.

La catedral de la Mare de Déu de l'Assumpció o Catedral de Santander, es troba al centre de la capital càntabra. Va ser construïda entre els segles XII i XIV sobre un antic monestir i el seu estil arquitectònic predominant és gòtic. L'edifici consta de dues esglésies superposades i un claustre preciós. Així doncs, trobem l'Església Baixa i la més antiga, coneguda com l'Església de Crist, i l'Església Alta o Catedral, construïda al segle XIII. L'interior de la catedral-basílica disposa de vidrieres de colors actuals i capelles a les dues naus laterals, orientades a sud i al nord. El temple va ser ampliat a mitjans del segle XX després de l'incendi que va assolar la ciutat de Santander i en què es van perdre multitud de tresors.

Les platges de Laredo pertanyen al municipi del mateix nom, ubicat a la costa oriental de Cantàbria. És un dels llocs més turístics del nord de la comunitat càntabra. Entre les platges hi ha La Salvé, amb més de 4 km de sorra blanca; la platja Soledad, amb tan sols 50 metres d'extensió i pedregosa i ús escàs per al bany; El Regatón, platja de 2.3000 metres de sorra fina i blanca que acull un camp dunar, i Puntal, una platja ideal per a la pràctica d'esports aquàtics com el wind-surf i el kite-surf.

El Telefèric de Fuente Dé es troba al cor del Parc Nacional dels Pics d'Europa. Compte amb un desnivell de 753 metres d'altura en què puja al passatger fins als 1.823 metres en 4 minuts. En arribar a la part superior, es pot apreciar un bonic paisatge natural nevat a l'hivern i verd a les altres èpoques de l'any.

El Monestir de Sant Toribio de Liébana és un monestir franciscà pertanyent al municipi de Camaleño, a Cantàbria. Guarda el fragment més gran conegut de la creu en què van crucificar Jesucrist, l'anomenada relíquia Lignum Crucis (Lleny de la Creu), cosa que el converteix en lloc de peregrinació. Aquesta relíquia es conserva dins una creu amb vora de plata i interior de vidre que permet veure els trossos. El monestir és un temple gòtic monàstic d'influència cistercenca. La seva arquitectura i decoració és senzilla i austera i compta amb un bonic claustre monàstic i el cambril d'estil barroc que aixopluga el Lignum Crucis.