El teu viatge a Granada

L'Albaicín és un barri que es troba ubicat al centre de la Granada, envoltat pel barri del Sacromonte i el riu Darro ia prop de l'Alhambra i el Generalife. Els seus carrers estan en pujada pel que es distingeix el Albaicín baix i el Albaicín Alt. Declarat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO, és el barri més antic de Granada ja que existia abans que es construís l'Alhambra. Al segle XI, la dinastia ziri va instal·lar aquí el seu palau reial envoltant-lo de múltiples edificis islàmics i construint la Mesquita Major de la Ciutat. D'aquestes construccions encara se'n conserven els banys àrabs, coneguts com el Bañuelo, i algunes cases morunes però la veritat és que hi van arribar a haver-hi fins a trenta mesquites. L'Albaicín també va ser residència de la noblesa granadina que vivia en bonics palaus però, amb la conquesta dels Reis Catòlics, el barri es va tornar a assignar als àrabs per apartar-los del centre de Granada que, finalment, van ser expulsats. Com a resultat, totes aquelles mesquites es van reconvertir en esglésies i, al segle XVII, els musulmans van abandonar el barri.

A l'Albaicín es localitzen diferents llocs d'interès com els Banyols, la Casa Forn d'Or, el Passeig dels Tristes, la Casa del Xapís, el Mirador de Sant Cristòfol, el Mirador de Sant Nicolau, l'ermita de Sant Miquel Alt i la Porta d'Elvira.

El Partal és la part aterrida del monument i la que ha sofert més modificacions. Aquesta zona inclou el pòrtic del palau, els jardins, el Passeig de les Torres i el Palau de Iussuf III.  un sultà. En aquest conjunt es troba el Palau de Comares i el Palau dels Lleons amb el seu famós pati.

Al costat d'aquests palaus, es troba el Palau de Carles V. La seva construcció es va iniciar el 1527 i va finalitzar en la seva totalitat, el 1957. Aquest palau que va fer construir l'emperador per gaudir de l'Alhambra, és de planta quadrada, compta amb 63 metres d'amplada i 17 d'alçada. El que més crida l'atenció és el vostre pati circular al centre de l'edifici. 

L'Alcassaba és la part més antiga de l'Alhambra,  una fortalesa que data del segle IX.  Aquesta construcció era un recinte fortificat que servia de residència al governador i de protecció del complex de l'Alhambra d'atacs enemics. En aquest cas, l'Alcassaba de Granada que apreciem actualment li devem a Mohamed I, encara que al llarg dels anys ha patit modificacions, abandonaments  i canvis d'ús, fins i tot, presó de l'Estat.

La Cursa del Darro és una de les passejades més boniques i emblemàtiques de Granada. Ubicat al costat del riu Darro, discorre entre el barri de l'Albaicín i l'Alhambra, connectant la Plaça Nova amb el Passeig dels Tristes. Caminant per la Cursa del Darro veuràs diferents ponts de pedra que travessen el riu i l'Alhambra amb la seva Torre de la Vela i la Torre del Cub, la Torre de Comares i part dels Palaus Nazaríes de l'Alhambra. A més, al llarg d'aquest passeig trobareu multitud d'habitatges construïts als segles XVI i XVII i cases nassarines.

El banyol és un dels banys àrabs públics més ben conservats d'Espanya. Es troba al barri de l'Albaicín baix de Granada, a la Cursa del Darro número 31. Declarat Bé d'Interès Cultural, el seu nom original era Hammam al-Yawza (bany de la Noguera). Aquesta construcció data del segle XI o del segle XII, els historiadors no s'hi posen d'acord. El que és clar és que es va construir en el període ziri i que era un autèntic hammam on es practicava el ritual de neteja física i espiritual, pròpia de la cultura àrab. Els seus arcs i la il·luminació natural que entra a través del sostre el converteixen en un bany àrab del més bonic que bé mereix una visita.

La Plaça Nova de Granada en realitat és la plaça més antiga de la ciutat. Per sota, flueix el riu Darro. Aquesta plaça és l'eix neuràlgic de la ciutat i el lloc de tapes. Hi podràs trobar diferents bars i restaurants, sobretot als carrers Elvira i Carrer Caldereria. A més, des de la Plaça Nova s'arriba als punts d'interès principals de Granada. Per un dels costats, s'accedeix al barri de l'Albaicín a través de la Cursa del Darro i el Passeig dels Tristes, arribant així també a l'Alhambra. D'altra banda de la plaça, s'arriba al centre de la ciutat on hi ha la Catedral de Granada i la Capella Reial. A més, a la Plaça Nova s'alcen diversos monuments com la Reial Cancelleria i l'església de Santa Anna.

La Plaça Isabel la Catòlica se situa al centre de Granada, entre la Gran Via Colom i el carrer Reis Catòlics. Destaca per l'estàtua monumental d'Isabel I, Reina de Castella, al costat de Cristòfor Colom. Aquesta estàtua representa l'acord entre Colom i els Reis Catòlics per iniciar la seva expedició a les índies, que acabaria amb el descobriment d'Amèrica. Aquest monument és obra de l'artista valencià Mariano Benllure i data del 1892. Des de la Plaça Isabel la Catòlica es pot apreciar, al fons, el Convent de les Carmelites Descalces.

El Corral del Carbó està ubicat al Barri del Realejo, a la ciutat de Granada. El seu nom en àrab era al-fundaq al-jadida, que significa Alhóndiga Nueva. La seva construcció data de la primera meitat del segle XIV i la seva funció era emmagatzemar, vendre el blat i allotjar els mercaders que el portaven a la ciutat. El 1531, l'alongí esdevingué corral de comèdies, al segle XVII fou corral de veïns on s'emmagatzemava el carbó a la planta baixa, d'aquí el seu nom actual. El 1887, el Corral del Carbó va ser declarat Monument Nacional. Entre 1929 i 1931, va ser restaurat per Leopoldo Torres Balbás.  

Aquesta construcció d'origen nassarita, destaca pel seu estil oriental, amb una única entrada formada per un arc de ferradura aguda i albanegas d'ataurics tallats en guix.  La façana del Corral del Carbó és monumental i ornamentada que contrasta amb el seu interior auster. Després de la portada, el zaguán ocupa l'espai dels dos primers pisos amb un preciós sostre de mocàrabs i dos arcs cecs a banda i banda. Al centre de l'alhondiga, trobem el pati amb una pila quadrada amb dues petites canelles d'aigua. El seu horari és de dilluns a diumenge de 9h a 20h.

L'Alcaicería és un entramat de carrers de Granada característic pels seus carrerons plens de botiguetes, com si es tractés d'un soc àrab. Es va fundar al segle XIV, durant el mandat de Muhammad V però, un incendi al segle XIX, la va destruir per complet i va haver de ser reconstruïda. Els basars de l'Alcaicería ofereixen objectes artesanals marroquins i granadins, a més d'articles de regal, roba i complements. Passejar pels seus carrers us transporta a l'època de la Granada nassarita i és, sens dubte, un dels barris més visitats de la ciutat. La seva ubicació privilegiada s'estén pel carrer Reis Catòlics, la Catedral de Granada i la Gran Via de Colom, a prop de la Mesquita Major i el Corral del Carbó (antiga Alhóndiga de Granada), fet que va convertir l'Alcaicería en un important centre comercial . El seu horari és de 10h a 21h, temps suficient per no perdre't la visita.

La Capella Reial pertany al conjunt monumental de la Catedral de Granada. En ella es troba el preciós monument funerari dels Reis Catòlics, obra de l'italià Domenico Fancelli, que el va construir a Gènova amb marbre de Carrara. També hi ha les tombes de Juana la Loca i Felipe el Hermoso, obra de Bartolomé Ordóñez qui va fer també el reixat que els tanca. A l'interior de la Capella Reial es troben també importants obres d'escultura, pintura i orfebreria, com el mirall , la corona i el ceptre de la Reina Isabel, i l'espasa i els pendons de domàs carmesí, de Ferran d'Aragó. Els béns més preuats dels monarques.

El carrer Caldereria està ubicat al centre de Granada, al baix Albaicín, i està compost per la Caldereria Nova i la Caldereria Vella. El seu nom es deu al fet que, fins i tot abans de la reconquesta cristiana, aquests carrers estaven formats per gremis, on es van establir els calderers, artesans que venien reparaven i fabricaven calders i objectes de coure. Aquest carrer és ple de petites botigues i teteries àrabs, conservant l'aspecte d'un soc. A la Caldereria podràs comprar des de ceràmica de Fajalauza, típica de Granada, fins a objectes d'artesania marroquina, i asseure't a prendre un te morú amb algun dels seus dolços nassarins.

La Catedral de Granada o Santa i Apostòlica Església Catedral Metropolitana Basílica de l'Encarnació, és una de les més antigues de l'Occident cristià i una de les primeres a la Península Ibèrica. La construcció va començar el 1506 sobre una antiga mesquita després de la conquesta dels Reis Catòlics, i va concloure el 1704. El temple és un veritable exemple del Renaixement espanyol, encara que els fonaments són gòtics i la façana barroca. Compte amb catorze capelles a més de la Capella Major dedicades a la Verge del Pilar, a La nostra Senyora del Carmen, La nostra Senyora de les Angoixes, La nostra Senyora l'Antiga, a Santa Llúcia, al Crist de les Penes, a Santa Teresa, Sant Blas, Sant Cecili, Sant Sebastià, Sant Miquel, Santa Anna, a la Santíssima Trinitat i, la més visitada encara que s'hi accedeix des de fora de la catedral: la Capella Reial, on descansen les restes mortals dels Reis Catòlics. A la sagristia trobem la Immaculada, tallada per Alonso Cano, i el Crist, obra dels germans García. La Catedral de Granada destaca també per les columnes i voltes blanques.

La Porta o Arc d'Elvira, se situa al costat de l'Albaicín, a Granada. Aquesta porta era un element més de les antigues muralles musulmanes de la ciutat i deu el seu nom a l'antiga Medina d'Elvira, accés al que donava. Aquesta porta s'emmarca en dos períodes de construcció: l'època zirí, al segle XI; i la nassarita, al segle XIV. Aquesta porta ha patit modificacions al llarg dels segles i ha arribat a l'aspecte actual en què es conserva l'arc de ferradura exterior, les dues torres que la custodien i els merlets de la part superior, on hi ha l'ardarve. Tot un èxit ja que la majoria de portes morisques de Granada, no han aconseguit conservar-se fins als nostres dies. Des de la Porta d´Elvira s´accedeix al carrer del mateix nom que porta fins a la Plaça Nova, nucli de la ciutat de Granada.

El Mirador de Sant Cristòfol és una plaça de Granada que s'ubica a l'alt Albaicín, al costat de l'església que li dóna el nom i la Porta d'Elvira, cosa que permet gaudir d'unes vistes espectaculars a l'Alhambra, Sierra Nevada i el centre de la ciutat. Aquest mirador és menys conegut que el Mirador de Sant Nicolau però el cert és que la seva panoràmica, encara que diferent, és una meravella. Des d'aquí es pot veure també la muralla zirí del segle XI, el Palau de Dar al-Horra i la Catedral de Granada.

El Mirador de la Placeta dels Carvajales s'ubica al baix Albaicín de Granada, entre la costa de Sant Gregori i el carrer Sant Joan dels Reis, molt a prop del carrer Caldereria. En aquest mirador hi ha un safareig estret rectangular que travessa la plaça. Destaca per les vistes panoràmiques a l'Alhambra de Granada i el seu bon ambient on es reuneixen amics, parelles, músics i cantants flamencs. Si bé a Granada hi ha molts miradors, el Mirador dels Carvajales és dels menys concorreguts.

El Mirador de Sant Nicolau és el mirador més famós de Granada pels capvespres. Se situa al barri de l'Albaicín i compta amb unes vistes espectaculars a l'Alhambra de la qual s'aprecia clarament els jardins del Generalife, la torre del Partal, la Torre de Comares, els Palaus Nazaríes, el Palau de Carles V i l'Alcazaba.   Sota els seus peus hi ha el riu Darro i el Passeig dels Tristes.  Aquest mirador té un bonic empedrat típic de Granada i bancs de pedra on podràs seure a gaudir de les fantàstiques vistes. A més, a la plaça hi ha l'església que li dóna el nom, i al centre, una creu de pedra.

La casa Forn d'Or és una casa nassarita d'una planta a la qual s'hi va afegir un segon pis al segle XVI. S'ubica a la ciutat de Granada i el seu nom és perquè està al carrer Forn d'Or, que comunica Sant Joan dels Reis amb el Passeig dels Tristes. L'edifici gira al voltant del pati quadrat, travessat per un safareig, com la majoria de les cases musulmanes. Per això, totes les finestres de les habitacions donen al pati interior. Després de l'expulsió dels àrabs a causa de la conquesta dels Reis Catòlics, aquesta casa va ser corral de veïns fins al segle XX, moment que la casa Forn d'Or passa a ser de l'estat, qui la restaura i preserva.

La Casa del Chapiz és un palau d'origen àrab que, al llarg dels anys ha patit modificacions, trobant així elements renaixentistes, art nassarita i mudèjar. Aquesta casa s'ubica al barri de l'Albaicín, a Granada, al Camí del Sacromonte i s'hi arriba caminant a través del Passeig dels Tristes per la Costa del Chapiz, que deu el nom al propietari morisc. La casa del Chapiz compta amb una extensió de més de 6.000 m² dividits en dues plantes. La planta baixa disposa d´un petit aljub. Encara que inicialment es creia que era un únic habitatge, la veritat és que van resultar ser dues cases diferents construïdes en diferents moments. La més gran que va construir Lorenzo el Chapiz, i la que, anys després, va afegir el seu gendre el Ferí, El 1919, després de passar per diversos propietaris i diferents usos, entre ells un forn, la Casa del Chapiz va passar a mans de l'Estat qui la va declarar Monument historicoartístic i el qual se n'encarrega de la conservació. Actualment la Casa del Chapiz acull al seu interior, l'Escola d'Estudis Àrabs.

L'horari de visita del monument és de dilluns a diumenge de 9h a 14:30h i de 17h a 20:30h, excepte festius especials.

El Passeig dels Tristes en realitat té com a nom oficial Passeig del Pare Manjón. Està ubicat al barrió de l'Albaicín, a Granada. Aquest passeig és un dels més bonics de la ciutat ja que es troba paral·lel al Río Darro i compta amb unes fantàstiques vistes a l'Alhambra de Granada. El Passeig dels Tristes es va construir el 1609 i només es pot recórrer caminant. Al centre del passeig hi ha una font, probablement el lloc més fotografiat del passeig juntament amb l'Alhambra de fons.