El teu viatge a Madrid

El barri de la Llatina se situa al centre de Madrid, confrontant amb les zones dels Àustries, Sol-Gran Vía, Lavapiés i Madrid Río. El traçat dels seus carrers és d'origen medieval, motiu pel qual els carrerons són irregulars. És una de les zones més animades de la ciutat famosa pels seus bars de tapes i tavernes. El seu nom es deu a l'antic hospital que havia ubicat al carrer Toledo, que alhora es deia Hospital de la Llatina en honor a la seva fundadora, Beatriz Galindo, escriptora, humanista i mestra de llatí (d'aquí la Llatina) de la reina Isabel la Catòlica i dels seus fills. Al barri de la Llatina hi ha els llocs d'interès següents: la plaça de la Cebada; la plaça de Cascorro; el jardí del príncep d'Anglona; la cava alta i la cava baixa, els carrers més característiques del barri amb una gran varietat de restaurants i bars de tapes; el museu de Sant Isidre i la col·legiata de Sant Isidre; la basílica de Sant Francesc el Gran; el Rastre (els diumenges al matí) i el mític Teatre de La Latina.

El barri de les Lletres de Madrid es troba al bell mig de la ciutat. El seu nom és un homenatge als grans escriptors que van habitar a la ciutat al Segle d'Or Espanyol com Cervantes, Lope de Vega o Quevedo. Al barri de les Lletres s'ubiquen monuments històrics i llocs d'interès com la Casa Museu de Lope de Vega, l'Ateneu de Madrid, el Carreró del Gat, l'església de Sant Sebastià, la plaça de Santa Anna, la impremta de Juan de la Costa. A més, aquest animat carrer compta amb una gran varietat de restaurants i bars.

L'Estació d'Atocha és a la ciutat de Madrid i és el complex ferroviari més important i amb més trànsit de passatgers d'Espanya. Aquesta estació compta amb deu vies amb andana i està ubicada als voltants de la plaça de l'Emperador Carles V. Es creu que el seu nom és perquè era on acabava el camí ral d'Alacant que portava a Madrid els carros de torxa, que és com es deia a l'espart. Es va inaugurar el 9 de febrer de 1851 i es va convertir així en la segona línia fèrria d'Espanya i la primera estació de tren de Madrid. L'estació d'Atocha es va ampliar en dues ocasions, el 1865 i el 1892, aquesta darrera vegada s'hi afegiria l'element més representatiu d'aquesta estació: la coberta de la nau principal, obra de l'enginyer Henri de Saint-James i les mesures de la qual són 152 metres de llarg, 48 de llum i 27 d'alçada. El 1984 i 1992 es va reformar novament convertint Atocha en un complex de dues estacions: l'antiga i la nova. La vella ja només s'utilitza com a oficines de RENFE i lloc d'oci i comerç on es troba el famós jardí tropical format per més de 7000 plantes. A l'estació nova hi ha la terminal de l'AVE, trens de llarg recorregut i xarxa de Rodalies. Al costat de l'estació, s'alça el monument en record de les víctimes de l'atemptat terrorista ocorregut l'11 de març del 2004

El CaixaForum a Madrid és un centre cultural que acull exposicions temporals. Se situa a l'anomenat triangle de l'art de la ciutat, al Passeig del Prado. Aquest edifici és propietat de La Caixa i atrau a un gran nombre de visitants per al jardí vertical de la seva façana exterior.

El Museu Nacional Centre d'Art Reina Sofía és un museu d'art modern i contemporani ubicat a la ciutat de Madrid. Aquest museu espanyol que es va inaugurar el 1990, ha esdevingut tot un referent internacional. Entre les obres més importants del Reina Sofia hi ha el Guernica, de Pablo Picasso; Rostre del Gran Masturbador, de Salvador Dalí; La finestra oberta, de Juan Gris; La casa de la palmera i Pintura, obres de Joan Miró i Un món, d'Ángels Santos.

El Temple de Debod és un temple egipci del segle II a.C. donat pel govern egipci. Se situa al Parc de la Caserna de la Muntanya, a prop de la plaça d'Espanya, a Madrid. Aquest temple es va construir per mandat del rei Meroe Adijalamani en honor als déus Amón i Isis. Posteriorment, els reis que li van succeir van afegir noves estades a l'origina. Després de l'annexió d'Egipte a l'Imperi Romà, els qui van culminar el temple van ser els emperadors Augusto, Tiberio i, probablement Adriano. Al segle VI, Nubia es va convertir al cristianisme pel que el temple va quedar abandonat. Al segle XX és quan el govern egipci decideix donar-lo a la ciutat de Madrid amb l'excusa de la construcció d'una presa que l'enderrocaria i com a agraïment a la seva col·laboració en el salvament dels temples de Nubia entre els quals hi ha el Temple de Abu Simbel. El treball de trasllat va ser minuciós ja que es va desmuntar i va tornar a muntar peça a peça quedant obert al públic el 1972. A l'interior del Temple de Debod es pot trobar tota la informació i mitologia al voltant d'aquesta construcció que s'ha convertit al lloc favorit dels madrilenys per veure el capvespre.

El Palau Reial se situa a la plaça d'Orient, a Madrid. És un dels més grans d'Europa occidental i del món. Té 135.000 m² i 3.418 habitacions, gairebé el doble que el Palau de Buckingham o el Palau de Versalles. El Palau Reial és la residència oficial del Jede de l'Estat i una de les poques visitables. En aquest palau es poden contemplar diferents espais entre els quals es troben el saló del Tron, la Reial Armeria, el saló de Columnes, l'escala principal, el saló de Gasparini, la Real Cuina, el menjador de gala, la Capella reial i el saló d'Albarders. El Palau Reial va ser construït per mandat de Felip V sobre els fonaments de l'antic Real Alcázar, calcinat el 1734. Les obres es van iniciar el 1738 a càrrec de l'arquitecte Filippo Juvara. En morir, el va rellevar Juan Bautista Sachetti. Altres arquitectes que van participar a la construcció de l'edifici van ser Ventura Rodríguez, encarregat de la Capella Reial, i Francesco Sabatini qui va acabar el palau i es va encarregar de la decoració. Per aquest palau hi han residit monarques de la talla de Carles III, Alfons XIII, la reina Maria Cristina i fins i tot Manuel Azaña, president de la Segona República. A l'interior de la construcció es poden trobar obres d'art de gran valor d'artistes com ara Caravaggio, Velázquez i Goya, entre d'altres.

La Catedral de Santa Maria la Reial de l'Almudena, coneguda com a catedral de l'Almudena, està ubicada al carrer Bailén, davant del Palau Reial, al centre de Madrid. La construcció d'aquest temple es va iniciar el 22 de desembre de 1868 amb el permís de l'arquebisbe de Toledo després que l'anterior hagués estat destruïda a la revolució del mateix any. La Congregació d'Esclaus de la Verge de l'Almudena van ser els responsables d'aconseguir aquest permís ja que es van presentar a la Casa Reial qui va decidir cedir part dels terrenys. En morir la reina, el rei Alfons XII va accelerar la construcció ja que volia enterrar allí la seva esposa, Maria de les Mercedes. L'arquitecte encarregat va ser Francisco de Cubas i Montes qui va iniciar l'obra el 1883, col·locant el mateix Alfons XII la primera pedra. L'església va passar a ser catedral el 1885 modificant-se així el projecte inicial. El disseny de la Catedral de l´Almudena és d´estil neogòtic florit francès, compta amb una planta llatina, tres naus i capelles laterals. A l'altar major hi ha la figura de la Mare de Déu de l'Almudena. La construcció de la catedral es va veure alentida a causa de la mort de l'arquitecte i el relleu a diferents arquitectes com Miguel Olabarría, Enrique Repullés i Vargas i Juan Moya. La Guerra Civil Espanyola, 1936-1939, també provoca un ajornament de la construcció del temple fins al 1944 en què els arquitectes Fernando Chueca i Carlos Sidro de la Porta s'encarreguen d'adaptar i continuar amb el projecte. Després de diversos inconvenients més, la catedral es va acabar finalment el 1993, després de 110 anys des del seu inici.

La Plaça del Callao és una de les places més icòniques de Madrid. S'hi troben els mítics cinemes Callao, oberts des de 1927, l'Edifici Carrión (1933), el Palau de la Premsa (1928) i el famós cartell lluminós de Schweppes. La Plaça Callao es troba al barri de Sol, al centre de Madrid, al final de la Gran Via, Preciats i Carrer del Carmen i és lloc imprescindible a la ciutat on passejar, anar de compres o gaudir de la cultura.

La Porta del sol és una plaça emblemàtica ubicada al cor de Madrid. S'hi troba el Km 0, lloc des del qual comencen les carreteres radials espanyola; l'estàtua de l'Ós i el Madroño i el Rellotge de la Casa de Correus des d'on s'emeten les campanades de final d'any des de 1962. En aquesta plaça també hi ha el famós cartell lluminós de Tío Pepe, icona de la ciutat.

La Plaça Major de Madrid és el centre històric de la ciutat i eix neuràlgic. Aquesta plaça porticada va començar a construir-se sobre el solar de l'antiga plaça del Raval a finals del segle XV. Els edificis emblemàtics d'aquesta plaça són la Casa del Forn, del 1950, actual Centre de Turisme de Madrid, i la Casa de la Carnisseria, convertida avui dia en un hotel de quatre estrelles. A la Plaça Major també s'alça l'escultura eqüestre de Felip III, finalitzada el 1616 i el famós Arc de Ganiveters, on s'ubicaven els tallers on es feien els ganivets per als carnissers ubicats a la mateixa plaça. A la Plaça Major de Madrid hi ha nombrosos restaurants i bars a més de botigues dedicades al col·leccionisme, numismàtica i filatèlia. En aquesta plaça també se celebren multitud d'esdeveniments, fires, festes i mercats ambulants, on destaca el mercat dels diumenges al matí.

El Museu Thyssen-Bornemisza se situa a Madrid, a l'anomenat triangle de l'art. Va ser adquirit per l'Estat espanyol el 1993, encara que és d'origen privat. De fet, aquesta gran col·lecció no seria possible sense el baró Heinrich Thyssen-Bornemisza, el seu fill, Hans Heinrick, el posterior fundador August Thyssen i el seu tercer fill, Heinrich Thyssen-Bornemisza. El museu Thyssen compta amb algunes de les col·leccions més riques i variades de la pintura occidental entre els quals es troben els artistes Van Eyck, Dürer, Tiziano, Caravaggio, Rubens, Rembrandt, Canaletto, Monet, Degas, Morisot, Cézanne, Van Gogh, Picasso, Kirchner, Kandinsky, Goncharova, O'Keeffe, Hopper, Dalí i Pollok, entre molts altres.

La Gran Via és una de les principals avingudes de Madrid. Comença al carrer d'Alcalá i finalitza a la plaça d'Espanya. Construïda entre el 1910 i el 1931, va suposar la construcció dels primers gratacels d'Espanya i l'inici de la modernització. Aquest carrer va decidir construir-se com a solució a la congestió del centre de la ciutat, formada per carrerons caòtics dels quals es van eliminar vint-i-dos. Com a dada interessant, encara que es buscava encara un traçat més òptic, es va haver d'adaptar per poder respectar tres edificis religiosos: el Reial Oratori del Cavaller de Gràcies, l'església de Sant Josep i l'església de Sant Francesc de Borja, ja inexistent. El resultat d'aquesta nova via formada per tres trams va suposar la construcció d'alguns dels edificis més emblemàtics de Madrid: el Metròpolis, l'edifici de Telefónica, el Casino, l'Edifici Capitol i el cine Callao. A més, a la Gran Via de Madrid hi ha algunes de les botigues de moda internacionals més importants, teatres musicals i cinemes. Tot un carrer d'oci i comerç.

La Font de Cibeles s'ubica a la plaça del mateix nom, a la cruïlla entre el Passeig del Prado i el Carrer Alcalá, a Madrid. Aquesta font representa a la déu grega qui és llençada per un carro de lleons. Dissenyada per l'arquitecte Ventura Rodríguez el 1782, encara que als seus inicis la seva funció era proveir d'aigua els residents madrilenys, el 1895 va ser traslladada fins a la ubicació actual on serveix d'element decoratiu i on es duen a terme les celebracions del famós equip de futbol , el Real Madrid, i de la Selecció Espanyola de futbol i bàsquet. La Font de Cibeles està envoltada d'edificis majestuosos com són el Palau de Cibeles, el Palau de Buenavista, el Banc d'Espanya i el Palau de Linares.

La Porta d'Alcalá se situa al centre de la Plaça de la Independència, a Madrid, al costat del Parc del Retiro. Considerada una de les icones de Madrid, la Porta d'Alcalá es va inaugurar el 1778 i és una de les cinc portes que donaven accés a la ciutat i on convergeixen alguns dels carrers més destacats de la ciutat com són els carrers d'Alcalá, Alfons XII i Serrano. Construïda per mandat de Carles III, la Porta d´Alcalá és un arc del triomf de granit d´estil neoclàssic, el primer construït a Europa després de la caiguda de l´Imperi Romà, obra del dissenyador Francesco Sabatini. Les seves dues façanes tenen decoracions diferents, una més austera en què figuren les quatre virtuts: Prudència, Justícia, Templança i Fortalesa, i una altra, la façana exterior, on es troba l'escut real amb una decoració molt acurada ja que era allò primer que veien els visitants que entraven a Madrid.

El Museu Nacional del Prado se situa al Passeig del Prado de Madrid. Aquest museu és un dels més importants del món. La seva àmplia col·lecció inclou obres de gran rellevància d'artistes espanyols i europeus entre les quals destaquen Velázquez, Greco, Goya, Tiziano, Rubens i el Bosco, dels quals posseeix les més extenses i millors col·leccions. També compta amb obres de Murillo, Ribera, Zurbarán, Fra Angelico, Rafael, Veronese, Tintoretto, Dürer, Patinir, Antonio Moro, Van Dyck i Poussin, entre d'altres. La gran riquesa artísitca del Prado és deguda a la gran afició històrica de la reialesa per la pintura. Al costat del Museu Thyssen-Bornemisza i el Museu Nacional Centre d'Art Reina Sofia, el Museu Nacional del Prado forma part de l'anomenat Triangle de l'Art.

Horari de visita

De dilluns a dissabte de 10.00 a 20.00 h

Diumenges i festius de 10.00 a 19.00 h

Tancat: 1 de gener, 1 de maig, 25 de desembre

Horari reduït: 6 de gener, 24 i 31 de desembre. De 10.00 a 14.00 h

El Retiro és un parc verd ubicat al centre de Madrid. Compte amb 125 hectàrees i més 15.000 arbres. Entre els seus jardins hi ha el Jardí de Vivaces, els jardins de Cecilio Rodríguez, els jardins de l'arquitecte Herrero Palacios, el Roserar (jardí de roses) i el Parterre Francès i el seu ahuehuete, l'arbre més antic de la ciutat amb uns 400 anys de edat. En aquest parc, declarat Paisatge Cultural Patrimoni Mundial per la UNESCO el 2021, hi ha diverses propostes de cultura, lleure i esport que atrau centenars de madrilenys i turistes de totes les edats i racons del món. Així, és possible passejar amb barca pel famós Estany Gran o veure els piragüistes de l'Escola Municipal de Piragüisme entrenant. Altres elements més venerats són el Palau de Cristall i el Palau de Velázquez, actualment sales d'exposicions del Museu Reina Sofia. Entre les escultures i fonts del parc del Retiro destaquen el monument a Alfons XII; el reservat de Ferran VII que inclou la Casa del Pescador, la Muntanya Artificial i la Casa del Contrabandista; l'estàtua d'El Ángel Caído; la sínia d'aigua; la font dels Galápagos; el Bosc del Record, homenatge a les víctimes de l?atemptat terrorista de l?11 de març; el Teatre de Titelles i l'Ermita de San Pelayo i San Isidoro.

Al parc del Retiro també hi ha la Biblioteca Pública Municipal Eugenio Trías, el Centre Cultural Casa de Vacas i entorn de l'Observatori Meteorològic.