Àvila

La Muralla d´Àvila és tot un símbol de la ciutat. Aquesta impressionant muralla medieval del segle XI, compta amb 2.516 metres de perímetre, 87 torrasses, 9 portes d'accés -en què destaquen la Porta de Sant Vicent i la Porta de l'Alcázar-, 2 porteres i 2.500 merlons. A més, presumeix de ser el recinte emmurallat més ben conservat d'Espanya el qual es pot recórrer per veure des de dalt la bonica ciutat d'Àvila, Patrimoni de la Humanitat.

La Catedral d'Àvila o Catedral del Crist Salvador, és una construcció d'estil romànic encara que també s'aprecien elements de diferents influències com la gòtica, observable en el seu impressionant Retaule Mayor, i la renaixentista, on destaca el laboriós Cor, treballat amb tot detall sobre fusta de noguera, i el Trascoro, pilastres decorades amb alt relleus que representen "La presentació al Temple, L'Adoració dels Reis i La matança dels Innocents".

La Basílica de San Vicente se ubica en Ávila, fuera de las murallas. De estilo románico, su construcción se inició en 1120 todavía se lleva a cabo el culto. Llama la atención el color anaranjado de su fachada. Cuenta la tradición que fue aquí donde se martirizó y enterró a San Vicente y, como resultado de ello, se puso el nombre de este santo en su honor.

El convent i la casa natal de Santa Teresa de Jesús és una església d'estil barroc carmelità que es va construir sobre la casa on va néixer Teresa de Cepeda i Fumat, ara capella de Santa Teresa. A sota hi ha el museu teresià, a la gran cripta d'enterraments. La façana es divideix en tres parts en què destaquen la imatge de la Santa en marbre i els escuts dels Cepeda i Fumada. A la mateixa plaça on s'ubica l'Església de Santa Teresa, trobareu també la Sala de les Relíquies.

El Palau de Superunda és un palau del segle XVI. Construït sobre carreuat de granit, consta de dues torres i dues plantes. A la planta inferior s'obren dues finestres amb brancals i llindes de motllures. La planta de dalt compta amb tres balcons que donen al pati interior i que disposa d´una escala amb el bust de Jesucrist, obra de Basc de la Zarza.

El Monestir de Sant Tomàs és un monestir dominic situat a Àvila. Va ser construït entre el 1482 i el 1493 sota el mecenatge dels Reis Catòlics, el tresorer d'aquests i la seva dona -Hernando Núñez d'Arnalte i María Dávila- i fra Tomàs de Torquemada. El monestir va ser seu de la Inquisició i, entre el segle XVI i XIX, Universitat de Santo Tomás. Durant tots aquests segles ha anat patint danys, espolis i modificacions i el 1931 va ser declarat Monument Nacional. De l'exterior de l'església, és la façana de l'església que compta amb una gran rosassa, un enorme escut dels Reis Catòlics i deu escultures però, sens dubte, el seu interior és molt interessant per la seva preciosa volta de creuer de la que s'estenen grans nervis, el seu cor, els tres claustres i per guardar el sepulcre de l'Infant Don Juan, l'únic fill baró dels Reis Catòlics i que no va arribar al tron per la seva mort prematura. A més, dins del palau trobareu també el Museu d'Art Oriental i el de Ciències Naturals.